NO ÉS UNA CAIXA - CEIP LLUÍS TENA

NO ÉS UNA CAIXA - CEIP LLUÍS TENA

ODS: 12. PRODUCCIÓ I CONSUM RESPONSABLE

Un dia mentre estàvem a l’escola, va arribar una caixa, ens la portava una persona que anomenem transportista, i ens vam preguntar: una caixa? Què deu haver dins? Les caixes normalment sempre tenen coses al seu interior, però... i aquesta?

Després d’haver parlat una estona, vam entrar a l’aula i quina va ser la sorpresa de l’alumnat del 2n cicle de l’educació infantil?

Allí teníem no una caixa, sinó moltes caixes!

En un primer moment es van quedar bocabadats, quiets, mirant-se els uns als altres... què feien tantes caixes? Qui les havia portat? El transportista? Estaven plenes de coses o buides? Totes eren iguals?

Vam passar a l’acció i, mentre només pensàvem que estàvem jugant vam imaginar, vam parlar, vam ajudar-nos, vam riure, vam córrer, vam saltar, vam classificar, vam trencar, vam crear, vam prendre decisions, vam construir, vam destruir, vam observar,...

Aquelles caixes es van convertir en cotxes, cabanes, amagatalls, llits, tambors, finestres, cavalls, trens, armaris...

Gràcies a tot això, ens vam adonar que una caixa NO ÉS UNA CAIXA sinó que una caixa pot arribar a ser tot allò que ens puguem imaginar!

A més a més, vam compartir amb totes i tots el que havíem viscut i les nostres creacions, si és que n’havíem fet, i vam conèixer a un conill que li passava el mateix que a nosaltres, ell també estava convençut que una caixa NO ÉS UNA CAIXA, amb el conte de l’editorial Kalandraka “No és una caixa”, d’ Antoinette Portis.

 

Finalment, l’alumnat va emportar-se les caixes que va considerar necessàries a casa seua per a seguir imaginant, creant i jugant, i, sobretot,  donant-li nous usos a materials que anàvem a tirar als contenidors!